Els alumnes de 2n de l'ESO han estudiat les característiques generals dels éssers vius mitjançant un petit projecte en grup.
Al llarg del curs anirem treballant més en profunditat cada regne.
Per veure les presentacions dels alumnes cliqueu sobre Grup 1 o Grup 2.
DOMINI BACTERIA (cèl·lules procariotes)
Els alumnes de 2n curs de l'ESO han realitzat la pràctica d'observació de cèl·lules autòtrofes i cèl·lules heteròtrofes. Amb el microscopi digital hem aconseguit aquestes fotografies.
Cèl·lules heteròtrofes (cel·lules epiteli bucal)
Hem estudiat les parts externes i l'anatomia del verat (Scomber scombrus), un peix ossi de la familia dels escòmbrids que abunda al mar Mediterrani i a l'oceà Atlàntic.
Primer ens hem fixat en la forma, el color i les aletes per deduir per on neda; a aigües obertes o pel fons marí. També l'hem mesurat seguint lel protocol de camp.
Les larves
senten atracció per la llum o en fugen? Per a investigar-ho hem preparat un
full de coordenades i una llanterna posada de manera que faci incidir la llum cap
al centre del cercle (en la posició que marca la fletxa de l’exterior). Hem
posat larves de l’escarabat de la farina, una cada cop, al centre (en la
posició que marca la fletxa central) i l’hem tapat amb un tap. Hem esperat uns
instants perquè s’acomodés a la foscor i, quan hem aixecat el tap, hem observat
cap a on es movia, anotant el sector per on sortia del cercle. Hem repetit l’experiment
amb 22 larves diferents. Aquí teniu el resultat (blanc:
no ha sortit cap larva; groc: com
a mínim una larva; taronja: com a mínim dues larves; vermell:
com a mínim tres larves).
La
Lluna és el satèl·lit que orbita al voltant de la Terra. Es va formar fa uns
4.500 milions d’anys, molt probablement com a resultat d’una col·lisió entre la
Terra i un altre planeta més petit (teoria del Gran Xoc). Hi ha tres fenòmens
observables relacionats amb el moviment de la Lluna: les fases lunars, els eclipsis
i les marees.
Pots descarregar la fitxa de la pràctica aquí: Pràctica LLUNA
Sabries dir en quina fase es troba la Lluna en aquesta imatge?
La galera (Squilla
mantis) és un crustaci superior emparentat amb els escamarlans, llamàntols
i llagostes. Com tots els Artròpodes, té el cos segmentat, un exoesquelet i apèndixs. Els apèndix són estructures parells articulades que sobresurten del cos amb diferents funcions (nutritiva, locomotora, sensitiva, defensiva).
A la pràctica de la dissecció de
la galera ens vam fixar especialment en els apèndixs, que vam separar i tornar
a organitzar per diferenciar-los clarament.
Un mineral és un sòlid natural inorgànic, amb una
estructura cristal·lina determinada i una composició química definida, que
pertany a la geosfera.
Per identificar els minerals cal fixar-se en les seves propietats, que
poden ser físiques i químiques.
En aquesta pràctica ens fixem en les propietats d'un grup de minerals. Aquí teniu imatges dels minerals que hem estudiat. (cliqueu a >>més informació)
Els òrgans respiratoris dels mamífers són els pulmons. Estan
situats dins la cavitat toràcica i protegits per les costelles i l’estèrnum.
Els pulmons s’inflen (inspiració) i es desinflen (expiració) gràcies a l’acció
del diafragma
i dels músculs
intercostals, els veritables “motors” de la respiració. Dues membranes
envolten els pulmons, les pleures, per
evitar el fregament entre els pulmons i les costelles gràcies al líquid pleural
que contenen en el seu interior.
En aquesta pràctica hem observat pulmons de porc; la seva estructura
externa, els conductes que permeten l'intercanvi de gasos amb l'exterior, els
hem inflat per visualitzar la inspiració i la expiració, hem comprovat com
és la tràquea i hem fet tall transversal per observar l'estructura interna.
 |
| Tall transversal d'un lòbul del pulmó |
El fruit és una estructura pròpia de les plantes Angiospermes.
La seva funció és la de guardar la llavor fins que estigui madura per a la seva
dispersió. El fruit també té una importància fonamental en la dispersió de la
llavor.
 |
| Avellana |
 |
| Mongeta |
 |
| Llimona |
 |
| Oliva |
 |
| Tomàquet |
 |
| Poma |
 |
| Pera |
 |
| Raïm |
Els animals i les plantes són organismes formats
per cèl·lules eucariotes, és a dir, amb el material genètic localitzat dins un
nucli. El tret distintiu entre uns i altres és la presència de paret cel·lular
en les cèl·lules vegetals, per damunt de la membrana plasmàtica també present a
les cèl·lules animals.
Les mescles són barreges de substàncies pures.
Poden ser homogènies, heterogènies o bé col·loides. Hi ha diverses tècniques per separar les mescles
segons quin sigui l’estat dels components de la mescla (sòlid-sòlid; sòlid-líquid;
líquid-líquid) i segons el tipus de mescla.
